Com el seu nom indica, la Garrotxa d'Empordà és el territori transitori entre la plana de l'Alt Empordà a l'est i el massís prepirinenc de l'Alta Garrotxa. El paisatge es significa essencialment per les seves serralades paral·leles, com les terradenques serra dels Avalls i de la muntanya de Santa Magdalena, separades per petites valls sovint cultivades de secà.
Terrades es potser el municipi més arquetípic de la Garrotxa d'Empordà. De fet, és l'únic que forma part en exclusiva d'aquest territori. Segons l'Observatori del Paisatge, els demés municipis que també el conformen, comparteixen extensió amb altres zones paisatgístiques, com Albanyà (Alta Garrotxa), Sant Llorenç de la Muga, Boadella i Biure (Els Aspres), i Pont de Molins, Llers, Avinyonet de Puigventós i Vilanant (La Plana d'Empordà). Quan a Lladó i Cabanelles, tot i que el llibre “La Guia de la Garrotxa de l'Empordà” (Joaquim Tremoleda, Pep i Berto Minobis) s'hi centra, part de l'extensió d'aquests dos municipis, així com el de Cistella, es troba a l'anomenat Terraprim, territori transitori entre el Pla de l'Estany, la Plana de l'Empordà i la Garrotxa, predominantment de sòl sec i poc gruix, és a dir terra prim.
En canvi, la tipologia de la Garrotxa d'Empordà és més rugosa i muntanyenca, però sense arribar a les altituds de l'Alta Garrotxa i dels Aspres. A la Garrotxa empordanesa el relleu és força abrupte, producte dels diferents plegaments i falles que hi ha a la zona, els quals donen lloc a un paisatge on predominen cingles i penya-segats. A la zona de Terrades tocant Sant Llorenç, per sota el cingle de Santa Magdalena i amagat entre la vegetació, s’ha trobat el jaciment de fòssils més antics de Catalunya. Així mateix, cal destacar-hi els nombrosos avencs, coves i balmes.
La Garrotxa d'Empordà és un territori poc poblat i, precisament per la seva morfologia, de difícil comunicació on el paisatge és sobretot forestal, ja que el continuat retrocés demogràfic des de començament de segle passat, amb el progressiu abandonament dels masos de munt, ha fet que gairebé les úniques terres conreades siguin les de les valls. A la part més baixa propera a la plana, al obrir-se les valls, el caràcter forestal deixa pas als conreus, formant un mosaic de camps i clapes de bosc. A la zona de Terrades hi dominen els conreus de cereals de secà, oliveres i cirerers. A més a més, hi són predominants les parets de pedra seca, tot plegat resultant en una gran bellesa paisatgística.
