Terrades, paisatges d'interès geològic

 Portada del quadern editat pel Dr. Musquera

El municipi de Terrades és conegut per les seves cireres delicioses, el seu pa d'anomenada i els aplecs a la Salut -el santuari que es troba a tocar l'impressionant cingle de Santa Magdalena-, ... entre molts altres al·licients. Per a molts estudiants de l'Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, Terrades era també una excursió clàssica per conèixer roques i el paisatge que aquest rocam ha format.

Els professors Santiago Musquera, Mª Teresa Cels i Xavier Aurell portaven als alumnes a les rodalies del poble ja que són indrets on es troba la "pedra de Girona", roca que conté els fòssils coneguts com nummulits i que tothom haurà observat en la catedral gironina i també el pont de Pedra d'aquella capital. Per fer aquesta ruta, ens basàvem en el quadern "Itinerari geològic a Terrades" que n'era autor el Dr. Musquera. Els mateixos autors, junt amb el seu alumnat, publicaren articles sobre el medi natural de Terrades i el seu entorn en els Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos.

Nummilites resizde:
En el marge de la carretera cap a Vilarig
apareixen nummulits  i altres fòssils semblants

Les arrels d'un pi es fiquen
entre els estrats inclinats

La roca nummulítica deu el nom a que conté les restes d'uns animals prehistòrics que, per la seva forma aplanada i circular, semblen monedes. Una paraula relacionada és numismàtica, o sigui, la ciència que estudia les monedes. Aquesta fauna pètria és el testimoni de que fa molt temps, concretament al període Eocè, aquestes roques es formaren en un ambient marí -l'hàbitat dels nummulits-, és a dir el mar interior que ocupava Catalunya a l'era Terciària.

Recreació artística de nummulits
a la ciutat de Girona

Una altra particularitat d'aquests terrenys, que era objecte d'estudi, consistia en què aquestes roques que s'havien format en un fons marí i per tant disposades en capes més o menys planeres, ara es presentaven inclinades. Hi ha exemples ben evidents a la primera corba de la pujada de la Salut de Terrades i també en els talussos de la carretera de Terrades a Vilarig, quan aquesta va paral·lela a la riera del Seguillà. En el primer punt era habitual veure-hi alumnes mesurant aquests pendents amb un aparell que a vegades se'l fabricaven ells mateixos a partir d'un semicercle escolar de mesurar angles. Llavors, esdevenia un clinòmetre per mesurar el bussament d'aquests estrats.

Un fòssil de cargol "Campanile"
de la col.lecció de Jaume Llorens.

A més del nummulits, es trobaven altres fòssils del mateix grup i de formes semblants. Tot i això, era coneguda l'existència d'un animal mític, molt rar; un tipus de fòssil que havia comportat -segons deien- que vinguessin estudiosos alemanys i que en marxessin carregats. Es tracta d'un caragol molt llarg, de mig metre de longitud conegut com "Campanile", mot que en italià significa campanar. Una peça que els aficionats conserven amb molta satisfacció en les seves col·leccions.

Detall dels fòssils amb una pinya al costat,
per mostrar la mida relativa

Ara bé, el que dóna més valor geològic a Terrades és que forma part de l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya", concretament per formar part de la Geozona 158 Boadella- La Salut de Terrades , és a dir un àmbit on hi ha molts elements geològics d'interès, especialment pels materials antics que es troben en el bassament del cingle de la Santa Magdalena.

Josep M Dacosta

almanacdeterrades@gmail.com