Portada del quadern editat pel Dr. Musquera |
Els professors Santiago Musquera, Mª Teresa Cels i Xavier Aurell portaven als alumnes a les rodalies del poble ja que són indrets on es troba la "pedra de Girona", roca que conté els fòssils coneguts com nummulits i que tothom haurà observat en la catedral gironina i també el pont de Pedra d'aquella capital. Per fer aquesta ruta, ens basàvem en el quadern "Itinerari geològic a Terrades" que n'era autor el Dr. Musquera. Els mateixos autors, junt amb el seu alumnat, publicaren articles sobre el medi natural de Terrades i el seu entorn en els Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos.
Nummilites resizde: En el marge de la carretera cap a Vilarig apareixen nummulits i altres fòssils semblants |
Les arrels d'un pi es fiquen entre els estrats inclinats |
La roca nummulítica deu el nom a que conté les restes d'uns animals prehistòrics que, per la seva forma aplanada i circular, semblen monedes. Una paraula relacionada és numismàtica, o sigui, la ciència que estudia les monedes. Aquesta fauna pètria és el testimoni de que fa molt temps, concretament al període Eocè, aquestes roques es formaren en un ambient marí -l'hàbitat dels nummulits-, és a dir el mar interior que ocupava Catalunya a l'era Terciària.
Recreació artística de nummulits a la ciutat de Girona |
Una altra particularitat d'aquests terrenys, que
era objecte d'estudi, consistia en què aquestes roques que s'havien format en un
fons marí i per tant disposades en capes més o menys planeres, ara es
presentaven inclinades. Hi ha exemples ben evidents a la primera corba de la
pujada de la Salut de Terrades i també en els talussos de la carretera de
Terrades a Vilarig, quan aquesta va paral·lela a la riera del Seguillà. En el
primer punt era habitual veure-hi alumnes mesurant aquests pendents amb un
aparell que a vegades se'l fabricaven ells mateixos a partir d'un semicercle
escolar de mesurar angles. Llavors, esdevenia un clinòmetre per mesurar el
bussament d'aquests estrats.
A més del nummulits, es trobaven altres fòssils
del mateix grup i de formes semblants. Tot i això, era coneguda l'existència
d'un animal mític, molt rar; un tipus de fòssil que havia comportat -segons
deien- que vinguessin estudiosos alemanys i que en marxessin carregats. Es
tracta d'un caragol molt llarg, de mig metre de longitud conegut com
"Campanile", mot que en italià significa campanar. Una peça que els aficionats
conserven amb molta satisfacció en les seves col·leccions.
Ara bé, el que dóna més valor geològic a Terrades
és que forma part de l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya",
concretament per formar part de la Geozona 158 Boadella- La Salut de Terrades , és a dir un àmbit
on hi ha molts elements geològics d'interès, especialment pels materials antics
que es troben en el bassament del cingle de la Santa
Magdalena.
Un fòssil de cargol "Campanile" de la col.lecció de Jaume Llorens. |
Detall dels fòssils amb una pinya al costat, per mostrar la mida relativa |
Josep M Dacosta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada