Pelai Vilanova i Massanet, un il·lustre terradenc desconegut

Nascut a Terrades el 1868, fou un reputat metge especialista en dermatologia i radiologia, i un distingit polític republicà de la Catalunya de principis del XX. La seva formació específicament dermatològica la realitzà, com la majoria de metges interessats en la matèria de l'època a Paris, concretament a l´Hospital Saint Louis. Va treballar sobretot el temes d´epiteliomes i radioteràpia, però també va fer recerca sobre sífilis, èczemes i micosi fungoide. Es pot considerar un dels pares de la dermatologia a Catalunya. Com a radiòleg va fer importants estudis sobre el tractament del càncer a través dels Raigs X.

Amb el Doctor Jaume Peyrí la dermatologia catalana agafa embranzida i renom. Es crea la Càtedra que portarà el seu nom (Peyrí), però també sorgirà l´Escola Catalana de Dermatologia i la Societat Catalana de dermatologia el 1925. Dins d'aquest context de desenvolupament dels estudis dermatològics al nostre país, el Doctor Vilanova participà diversos anys al Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, amb temes sobre el tractament de la sífilis pel galil 1116 (1917), valor diagnòstic de la reacció de Wassermann (1919), tractament de l’èczema pel radi (1919) i tractament de la parasífilis pel mercuri i pel iodur potàssic (1921).

Políticament, de jove es va afiliar al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla però l'abandonà en morir el seu líder i s'adherí, el 1903, a la Unió Republicana, un partit creat a finals del s/XIX i que englobava moltes de les sensibilitats republicanes de l´estat espanyol. Amb els fets ocorreguts a finals del 1905, on els militars assaltaren el setmanari El Cu-Cut i es promulgà la Llei de Jurisdiccions, -una llei que traspassava a la justícia militar a certs delictes civils- el partit és desmembrà. Més tard, contrari a Solidaritat Catalana, feu un breu pas pel Partit Reformista de Melquíades Álvarez, i finalment, el 1915 milità i fou un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista, partit clarament republicà, catalanista i de caire social i progressista, contrari al radicalisme Lerrouxista.

Després d'una gran trajectòria com a professional de la medicina dermatològica i la política republicana, catalanista i progressista morí a Barcelona el 1953 als 85 anys d'edat. El seu fill, Xavier Vilanova i Montiu fou un digne successor, reputat dermatòleg català del segle XX.

almanacdeterrades@gmail.com