Segur que molta gent s'ha fixat que sovint als pals de la recta de la Virosella hi ha al capdamunt un ocell: és l’aligot comú o en llatí Buteo buteo. De mida força petita, rarament supera el quilo de pes, l'aligot comú és un dels rapinyaires més fàcils d'observar, de coloració bastant variable, en general és fosc amb el pit tacat i sota les ales i cua pot anar de clar fins totalment fosc.
En els hiverns més freds la població augmenta amb exemplars que provenen del centre i nord d’Europa, tenen més possibilitats de sobreviure en latituds més baixes.
La base de la seva alimentació solen ser els petits rosegadors com ratolins, rates i talpons, fet que els fa molt beneficiosos per a l'agricultura evitant que es converteixin en plaga. Per estalviar energia sempre que poden s'alimenten de carronya, per això els trobem en els pals a tocar les carreteres, per aprofitar els petits animals atropellats per els cotxes.
Els aligots que podem veure en aquesta època, en principi són els nidificants, però sempre n'hi ha que no s'arriben a aparellar, és la població que no té un territori concret i els trobem divagant per la zona.
Igual que molts d'altres ocells (bernats pescaires, cigonyes, mussols, òlibes, abellarols ...) hi ha parts de les seves preses que no poden acabar de digerir com el pèl, les plomes, ossos, parts dures d'insectes i que són expulsats per la boca en forma de bola anomenada egagròpila, dissecció de la qual ens pot donar informació sobre la dieta dels aligots. Autor: Berto Minobis
En els hiverns més freds la població augmenta amb exemplars que provenen del centre i nord d’Europa, tenen més possibilitats de sobreviure en latituds més baixes.
La base de la seva alimentació solen ser els petits rosegadors com ratolins, rates i talpons, fet que els fa molt beneficiosos per a l'agricultura evitant que es converteixin en plaga. Per estalviar energia sempre que poden s'alimenten de carronya, per això els trobem en els pals a tocar les carreteres, per aprofitar els petits animals atropellats per els cotxes.
Els aligots que podem veure en aquesta època, en principi són els nidificants, però sempre n'hi ha que no s'arriben a aparellar, és la població que no té un territori concret i els trobem divagant per la zona.
Igual que molts d'altres ocells (bernats pescaires, cigonyes, mussols, òlibes, abellarols ...) hi ha parts de les seves preses que no poden acabar de digerir com el pèl, les plomes, ossos, parts dures d'insectes i que són expulsats per la boca en forma de bola anomenada egagròpila, dissecció de la qual ens pot donar informació sobre la dieta dels aligots. Autor: Berto Minobis