dissabte, 4 de febrer del 2012

Retrospectiva de l'olivera a Terrades.

Oliveres recuperades a Terrades.
A principis d'aquest febrer glaçat i comparat amb el de fa precisament 56 anys, el 1956. Acabada la temporada de collita de les olives i en una campanya marcada pel baix percentatge de rendiment que han tingut els productors enguany, a causa sobretot dels factors climatològics, podem copsar que una icona del nostre municipi com és la cirera, durant molt temps va ésser precedida pel cultiu de la olivera. 

No és res nou que el nostre país com a mediterrani que és, i la nostra comarca en particular, han estat de fa segles productors i comercialitzadors de vinya i olivera. A Terrades pel que marquen les cròniques, la olivera ha estat durant molt temps el conreu més important. Estadísticament, en un període prou recent com són els segles XIX i la primera meitat del XX les referències a tot el que genera aquest tipus de conreu son ben presents i considerables. 

A la primera gran estadística de la província de Girona, l'any 1865, feta pel funcionari de la Diputació Pedro Martinez Quintanilla, La província de Gerona. Datos estadísitcos. 1865 ja apuntava que dels 434 trulls d'oli declarats a la comarca, en aquella època el partido de Figueras, la majoria s'ubicaven en quatre municipis, un d'ells Terrades. 

Al llarg del segle XX es va anar dibuixant un canvi de tendència, la agricultura tradicional estava patint una sèrie de canvis significatius. La innovació i els nous mètodes productius s´anaven introduint lentament però certificaven cada cop més la pèrdua de rendibilitat en el sector oleícola. 

L'”excusa” perfecta per aquest gir es va donar l´anteriorment esmentat 1956, l'anomenat any de la fred, (recordat al llarg d'aquests anys en èpoques nadalenques a través de les tradicionals quines). Aquell hivern, la fred va ésser tan intensa, que en tres períodes consecutius de glaçades al mes de febrer, va matar moltes de les oliveres que hi havia dins el terme i arreu de la comarca. Un estudi sobre aquest període fet per Pere Gifre Ribas, La gran transformació del paisatge rural empordanès. El terraprim occidental (1950-1980). Tot valorant la incidència del fred de 1956, ens marca que el 95% de la població terradenca subsistia a través del conreu de l'olivera. L'arrencada posterior de moltes de les oliveres que havien estat durant molts anys la base de la economia agrària dels terradencs, va anar generant per una banda l'abandó de certes parcel·les cultivades i cultivables i per altra banda el canvi de tipologia de conreu. 

A partir dels anys 60-70 que es comença a introduir el cirerer en les feixes i planers de cultiu, i fins que hi ha l'autèntica consolidació del mateix, es dona un procés lent que culmina amb la primera edició de la Fira de la Cirera de Terrades l'any 1996 on el producte ja és apreciat dins els circuits comercials comarcals i on s'acabarà de donar l'empenta necessària per acabar sent la imatge iconogràfica popular i simbòlica de Terrades.

El canvi el podem apreciar amb dades de principis del segle actual on s'observa un percentatge de cirerers d'un 21,69% aprox. del total de terres de conreu, incloent cultius herbacis. Si prenem com a referència els cultius llenyosos representa un 66,37% enfront un 23,27% de cultiu d'olivera. És a dir que avui dia el sector de la cirera és més del doble del de la olivera dins el terme municipal de Terrades, quan havíem parlat d'una quasi absoluta dependència de l'altre fa menys de seixanta anys.
Dades en totals d'hectàrees de cultius declarades.

No és estrany encara de trobar restes d'oliveres antigues, moltes d'elles centenàries, totalment absorbides per la massa forestal, passejant per qualsevol dels corriols que trobem en els boscos del municipi. Una altra dada significativa la trobem en la toponímia municipal, és prou indicatiu que dels pocs carrers que conté el nucli urbà, un d'ells faci referència a l'oli. Sens dubte, un vestigi de la importància del mateix producte en èpoques passades.


almanacdeterrades@gmail.com