Vista des del Barri del Ricard. |
Tot passejant per Terrades, de la
banda del Barri del Ricard direcció al centre, la imatge que ens ofereixen les
cases de pedra des d'aquest indret del poble, ens pot fer recordar aquests
nuclis urbans que se'ns presenten com a conjunts arquitectònics medievals.
Sobretot si ens endinsem en els carrerons consegüents. Un d'ells, el carrer
Salvetat, és una empremta contemporània de l'època medieval al municipi.
El concepte salvetat s'introdueix a les nostres contrades provinent de França derivat del salvamentum, un contracte de servitud a canvi de protecció entre serfs i senyors feudals, en una època de gran violència. A casa nostra existien les sagreres, espais al voltant dels recintes religiosos que constaven de trenta passes dins els quals qualsevol atac virulent es considerava sacrilegi. Aquestes extensions també s´anomenaven celleres. Aquests territoris protegits eren molt sovint aprofitats per establir-hi assentaments de població, per gaudir d'aquesta defensa. Per aquest motiu, molts dels nuclis urbanitzats aquesta època tenen la característica d'estar comprimits dins les àrees d'aquests terrenys i/o al voltant dels centres religiosos que els auxiliaven.
Les ordres de cavalleria com els Templers, Cavallers del Sant Sepulcre,... foren els grans importadors i introductors de les salvetats. A l'Empordà es comencen a establir a principis del segle XII, i la de Terrades que dependria de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, sembla que tindria el seu origen en una donació de terrenys de Ramon d'Olives a l'esmentada entitat eclesiàstica. Aquest paratge, segons Marià Baig a La vila de Terrades i la seva antiga notaria: Església, territori i propietat, limitava entre el riu Rissec, l'actual carrer Major que en aquella època era un simple camí que portava fins a l'església, unes creus que delimitaven la sagrera de dita parròquia i que seria l'actual carrer Tarongeta (abans dit carrer dela Barrera) , i el camí de
Boadella a Cistella.
Un treball molt detallat sobre salvetats i hospitals a casa nostra d'Antoni Egea, Salvetats i “hospitals” a l'Empordà medieval, publicat al llibre Miscel·lania en honor deJosep Maria Marquès, ens marca que la primera citació de la Salvetat de Terrades com
a nucli habitat data del 1297, i que
posteriorment també se l'anomenarà “hospital”, no com a concepte de centre
sanitari d'avui dia, ni com a centre assistencial de pobres de l'època, sinó
com a sinònim de la mateixa salvetat.
El concepte salvetat s'introdueix a les nostres contrades provinent de França derivat del salvamentum, un contracte de servitud a canvi de protecció entre serfs i senyors feudals, en una època de gran violència. A casa nostra existien les sagreres, espais al voltant dels recintes religiosos que constaven de trenta passes dins els quals qualsevol atac virulent es considerava sacrilegi. Aquestes extensions també s´anomenaven celleres. Aquests territoris protegits eren molt sovint aprofitats per establir-hi assentaments de població, per gaudir d'aquesta defensa. Per aquest motiu, molts dels nuclis urbanitzats aquesta època tenen la característica d'estar comprimits dins les àrees d'aquests terrenys i/o al voltant dels centres religiosos que els auxiliaven.
Les ordres de cavalleria com els Templers, Cavallers del Sant Sepulcre,... foren els grans importadors i introductors de les salvetats. A l'Empordà es comencen a establir a principis del segle XII, i la de Terrades que dependria de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, sembla que tindria el seu origen en una donació de terrenys de Ramon d'Olives a l'esmentada entitat eclesiàstica. Aquest paratge, segons Marià Baig a La vila de Terrades i la seva antiga notaria: Església, territori i propietat, limitava entre el riu Rissec, l'actual carrer Major que en aquella època era un simple camí que portava fins a l'església, unes creus que delimitaven la sagrera de dita parròquia i que seria l'actual carrer Tarongeta (abans dit carrer de
Un treball molt detallat sobre salvetats i hospitals a casa nostra d'Antoni Egea, Salvetats i “hospitals” a l'Empordà medieval, publicat al llibre Miscel·lania en honor de
A mitjans del segle XIV, aquest
hospital, tindrà universitat pròpia, en tant que disposava d'una mena d'autogovern
característic diferenciat del de la vila per resoldre temes concrets que
afectaven el conjunt de població que hi habitava. En aquesta època també ens ha
quedat constància que dins el perímetre hi havia almenys tres carrers,
anomenats de Dalt, del Mig i de Baix, i també una plaça.
Com varem constatar en un altre article a través del carrer de l'Oli, (precisament un dels carrers que devia pertànyer ala Salvetat ), la toponímia ens pot aportar dades dels orígens o de com era antigament un cert
territori.
Com varem constatar en un altre article a través del carrer de l'Oli, (precisament un dels carrers que devia pertànyer a
almanacdeterrades@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada