Pelai Vilanova i Massanet, un il·lustre terradenc desconegut

Nascut a Terrades el 1868, fou un reputat metge especialista en dermatologia i radiologia, i un distingit polític republicà de la Catalunya de principis del XX. La seva formació específicament dermatològica la realitzà, com la majoria de metges interessats en la matèria de l'època a Paris, concretament a l´Hospital Saint Louis. Va treballar sobretot el temes d´epiteliomes i radioteràpia, però també va fer recerca sobre sífilis, èczemes i micosi fungoide. Es pot considerar un dels pares de la dermatologia a Catalunya. Com a radiòleg va fer importants estudis sobre el tractament del càncer a través dels Raigs X.

Amb el Doctor Jaume Peyrí la dermatologia catalana agafa embranzida i renom. Es crea la Càtedra que portarà el seu nom (Peyrí), però també sorgirà l´Escola Catalana de Dermatologia i la Societat Catalana de dermatologia el 1925. Dins d'aquest context de desenvolupament dels estudis dermatològics al nostre país, el Doctor Vilanova participà diversos anys al Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, amb temes sobre el tractament de la sífilis pel galil 1116 (1917), valor diagnòstic de la reacció de Wassermann (1919), tractament de l’èczema pel radi (1919) i tractament de la parasífilis pel mercuri i pel iodur potàssic (1921).

Políticament, de jove es va afiliar al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla però l'abandonà en morir el seu líder i s'adherí, el 1903, a la Unió Republicana, un partit creat a finals del s/XIX i que englobava moltes de les sensibilitats republicanes de l´estat espanyol. Amb els fets ocorreguts a finals del 1905, on els militars assaltaren el setmanari El Cu-Cut i es promulgà la Llei de Jurisdiccions, -una llei que traspassava a la justícia militar a certs delictes civils- el partit és desmembrà. Més tard, contrari a Solidaritat Catalana, feu un breu pas pel Partit Reformista de Melquíades Álvarez, i finalment, el 1915 milità i fou un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista, partit clarament republicà, catalanista i de caire social i progressista, contrari al radicalisme Lerrouxista.

Després d'una gran trajectòria com a professional de la medicina dermatològica i la política republicana, catalanista i progressista morí a Barcelona el 1953 als 85 anys d'edat. El seu fill, Xavier Vilanova i Montiu fou un digne successor, reputat dermatòleg català del segle XX.

almanacdeterrades@gmail.com

Terrades, paisatges d'interès geològic

 Portada del quadern editat pel Dr. Musquera

El municipi de Terrades és conegut per les seves cireres delicioses, el seu pa d'anomenada i els aplecs a la Salut -el santuari que es troba a tocar l'impressionant cingle de Santa Magdalena-, ... entre molts altres al·licients. Per a molts estudiants de l'Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, Terrades era també una excursió clàssica per conèixer roques i el paisatge que aquest rocam ha format.

Els professors Santiago Musquera, Mª Teresa Cels i Xavier Aurell portaven als alumnes a les rodalies del poble ja que són indrets on es troba la "pedra de Girona", roca que conté els fòssils coneguts com nummulits i que tothom haurà observat en la catedral gironina i també el pont de Pedra d'aquella capital. Per fer aquesta ruta, ens basàvem en el quadern "Itinerari geològic a Terrades" que n'era autor el Dr. Musquera. Els mateixos autors, junt amb el seu alumnat, publicaren articles sobre el medi natural de Terrades i el seu entorn en els Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos.

Nummilites resizde:
En el marge de la carretera cap a Vilarig
apareixen nummulits  i altres fòssils semblants

Les arrels d'un pi es fiquen
entre els estrats inclinats

La roca nummulítica deu el nom a que conté les restes d'uns animals prehistòrics que, per la seva forma aplanada i circular, semblen monedes. Una paraula relacionada és numismàtica, o sigui, la ciència que estudia les monedes. Aquesta fauna pètria és el testimoni de que fa molt temps, concretament al període Eocè, aquestes roques es formaren en un ambient marí -l'hàbitat dels nummulits-, és a dir el mar interior que ocupava Catalunya a l'era Terciària.

Recreació artística de nummulits
a la ciutat de Girona

Una altra particularitat d'aquests terrenys, que era objecte d'estudi, consistia en què aquestes roques que s'havien format en un fons marí i per tant disposades en capes més o menys planeres, ara es presentaven inclinades. Hi ha exemples ben evidents a la primera corba de la pujada de la Salut de Terrades i també en els talussos de la carretera de Terrades a Vilarig, quan aquesta va paral·lela a la riera del Seguillà. En el primer punt era habitual veure-hi alumnes mesurant aquests pendents amb un aparell que a vegades se'l fabricaven ells mateixos a partir d'un semicercle escolar de mesurar angles. Llavors, esdevenia un clinòmetre per mesurar el bussament d'aquests estrats.

Un fòssil de cargol "Campanile"
de la col.lecció de Jaume Llorens.

A més del nummulits, es trobaven altres fòssils del mateix grup i de formes semblants. Tot i això, era coneguda l'existència d'un animal mític, molt rar; un tipus de fòssil que havia comportat -segons deien- que vinguessin estudiosos alemanys i que en marxessin carregats. Es tracta d'un caragol molt llarg, de mig metre de longitud conegut com "Campanile", mot que en italià significa campanar. Una peça que els aficionats conserven amb molta satisfacció en les seves col·leccions.

Detall dels fòssils amb una pinya al costat,
per mostrar la mida relativa

Ara bé, el que dóna més valor geològic a Terrades és que forma part de l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya", concretament per formar part de la Geozona 158 Boadella- La Salut de Terrades , és a dir un àmbit on hi ha molts elements geològics d'interès, especialment pels materials antics que es troben en el bassament del cingle de la Santa Magdalena.

Josep M Dacosta

almanacdeterrades@gmail.com

1er Terç marató muntanya Cirera de Terrades

El proper diumenge 3 de juny dins els actes de la XVI Fira de la cirera de Terrades hi trobem per primera vegada una cursa de muntanya que transcorrerà per corriols i pistes forestals de la zona. La organització va a càrrec de l´Ajuntament de Terrades però els precursors de la iniciativa són en Modest Blavi, Albert Espinosa, Josep Marquez i en Marià Llop que van animar i aglutinar a tota una sèrie de gent per portar a terme la gestació i consegüent preparació d´aquesta activitat esportiva. Transcrivim una petita entrevista amb en Modest en la que ens explica d´on va sorgir tot plegat i que ens trobarem si ens decidim a realitzar el recorregut.

D´on surt la iniciativa per engegar aquesta cursa de muntanya a Terrades?

• Soms un grup que ens ajuntem per anar fer curses, suposo que hi ha algú que ens coneix pel nom, els Cames Ajudeu-me. El fet de que aquí a Terrades no hi hagués cap cursa muntada ens en feia parlar d´organitzar una de muntanya, però sempre amb els dubtes si tindríem suport de les institucions del poble.
  Tot d’una, en una festa a la Societat, surt el tema de sortir a córrer, fer esport en general amb en Xavi Tejeda i Periku, dos amics de Terrades que també surten a córrer, i es parla del si seria possible muntar una cursa al poble. De fet, son ells que ens donen el cop de mà que als Cames Ajudeu-me ens faltava, saber que algú del poble ens donaria suport. Desprès d’aquesta empenta se’n parla amb els membres dels CAMES i a partir d’aquí endavant, tot i que ens faltava una cosa molt important, el si de l’Ajuntament.

Quins atractius podríem destacar de l´itinerari?

• L’itinerari  te tot un atractiu paisatgístic, el fet de pujar fins a l’ermita de Sta. Magdalena i poder contemplar per un  costat el pantà , l’Albera i tota la serralada del Canigó, i per l’altra poder veure de Roses fins a l’Escala i inclòs l’estany de Banyoles es tot un luxe, i tot això després de  passar per dreceres, corriols i pistes , asfalt ben poc, per no dir gens.

Gràfic realitzat per Albert Espinosa.

I atractiu extra-esportiu, en trobarem?

• L’atractiu extra-esportiu es evident, es gastronòmic, la cirera, poder gaudir de la cursa i alhora menjar cireres de Terrades, com també gaudir de una de les Fires mes importants que es fan pels voltants.

Quina predisposició heu trobat en la col·laboració de la gent i les institucions?

• Ha estat més positiva del que ens podíem pensar, tant com per col·labora-hi com per treballar-hi. Hem de dir que per part de l’Ajuntament també ha tingut un paper destacat la col·laboració tant institucional com econòmica. Cal remarcar també la Societat dels Caçadors, per part del seu cap de colla Joan Sala, que des del principi ens va animar a tirar endavant aquest, de moment, petit projecte.
  La Diputació de Girona , Dipsalut, Consell Esportiu, i també petits empresaris han volgut col"laborar amb la compra dels trofeus, com ara Estanc Campa (Els Límits), Cireradeterrades.cat i El Racó de l’Alba (Vilabertran), com també en Xavi Escribà, que ens farà una obra (dibuix) per sortejar entre els participants a la cursa.

Com va a hores d´ara el ritme d´inscripcions?

• De moment es aviat per valorar-ho, però sembla i creiem que assolirem els objectius que ens hem proposat. De fet, encara que es pugui fer la pre-inscripció per Internet, molta gent espera el darrer dia tot esperant saber, com es trobarà físicament o bé quin temps es trobarà.

I el tema de la logística, ho teniu tot a punt?

• En principi està controlat, comptem amb 25 voluntaris per fer els avituallaments i els controls , tenim pensat també poder fer alguna foto en algun punt del recorregut i intentar donar el màxim de servei al corredor i caminador.

Gràcies per la conversa Modest, i que el dia de la cursa ens faci un dia lluït, net i clar per gaudir de l´esport i la Fira a Terrades.

almanacdeterrades@gmail.com

Les Cireres de Terrades

Quan manca justament un mes per la celebració de la Fira de la Cirera d´enguany al nostre municipi, per anar obrint boca, publiquem un poema sobre les cireres de Terrades escrit per la Carme Llorens, amb il·lustracions de Miquel Pascual, tots dos de Can Monàs.

LES CIRERES DE TERRADES

     Les cireres deTerrades                             

     són de les millors que hi ha,

     només cal tastar-ne una

     per poder-ho comprovar.

     De cireres pots comprar-ne

     a mil fires i mercats,

     a botigues i parades

     però només les de Terrades

     són com mel al paladar.

     Penjadetes a les branques ,

     amarades de frescor,

     amb l´airet saben dansar

     i el seu pellatge lluent

     fa tot el camp resplandent. 

     Vermelletes, rodonetes,

     molt brillants i molt dolcetes,

     a l´arbre hi fan molt bonic

     i a la panxa bon profit.

     Les cireres de Terrades

     són bones al natural,

     també en pots fer melmelades,

     i en el tortell de Nadal

     pots posar-les confitades.

     No t´ho pensis gens ni mica,

     si les vols assaborir,

     a la fira de Terrades

     sens falta has de venir.

almanacdeterrades@gmail.com

Passejada-Netejada a Terrades

DIUMENGE 1 D'ABRIL, ara si!

Passejada-Netejada a Terrades!

16:30 a 18:00 (aprox.)

Es proposa una sortida participativa per tal de netejar de manera col.lectiva els voltants de Terrades (camps propers a les escombraries, aparcaments diversos, vores dels rius...). Es tractarà doncs de recollir tots els plastics, llaunes, papers, objectes... que estan embrutint la natura i així cuidar el poble, el seu entorn i passejar una mica.... També com ara som a la primavera, no estarà pas prohibit collir uns espàrgols per fer la truita del sopar!!!!

Totes les families de Terrades, Palau Surroca i La Guàrdia estan convidades per donar un cop de mà, portant evidenment els nens si en teniu a prop, per tal de sensibilitzar-los!

Gràcies per fer publicitat a totes les famílies!!!

Punt de trobada: a les 16.30 al Parc de Salut. (aparcament de darrera del poble)

MATERIAL NECESSARI: guants, bosses/cistells per recuperar les coses, potser un o dos carretons podrien ser útils...

Moltes gràcies per la vostra ajuda!    Si us plau confirmeu la vostra assistència o no....

Xifres de la durada de vida d'uns residus llençats a la natura:

• Filtre de cigarreta : 1 a 5 anys (1 sol filtre pot contaminar 500 litres d'aigua i fer que no es pugui beure)
• Paper de caramel : 5 anys
• Llauna d'alumini : de 10 a 100 anys
• Pneumàtic de cautxú : 100 anys
• Encenedor plàstic : 100 anys
• Bolquers : 400 a 450 anys
• Bosses de plàstic : 450 anys
• Polietilè expandit : 1000 anys
• Ampolla de plàstic : 100 a 1000 anys
• Forfait esquí : 1000 anys                                                             
• Vidre : 4 a 5000 anys
• Bateria de mercuri : etern

Fins diumenge!



almanacdeterrades@gmail.com

La Salvetat de Terrades

Vista des del Barri del Ricard.

Tot passejant per Terrades, de la banda del Barri del Ricard direcció al centre, la imatge que ens ofereixen les cases de pedra des d'aquest indret del poble, ens pot fer recordar aquests nuclis urbans que se'ns presenten com a conjunts arquitectònics medievals. Sobretot si ens endinsem en els carrerons consegüents. Un d'ells, el carrer Salvetat, és una empremta contemporània de l'època medieval al municipi.

El concepte salvetat s'introdueix a les nostres contrades provinent de França derivat del salvamentum, un contracte de servitud a canvi de protecció entre serfs i senyors feudals, en una època de gran violència. A casa nostra existien les sagreres, espais al voltant dels recintes religiosos que constaven de trenta passes dins els quals qualsevol atac virulent es considerava sacrilegi. Aquestes extensions també s´anomenaven celleres. Aquests territoris protegits eren molt sovint aprofitats per establir-hi assentaments de població, per gaudir d'aquesta defensa. Per aquest motiu, molts dels nuclis urbanitzats aquesta època tenen la característica d'estar comprimits dins les àrees d'aquests terrenys i/o al voltant dels centres religiosos que els auxiliaven.

Les ordres de cavalleria com els Templers, Cavallers del Sant Sepulcre,... foren els grans importadors i introductors de les salvetats. A l'Empordà es comencen a establir a principis del segle XII, i la de Terrades que dependria de la casa del Sant Sepulcre de Peralada, sembla que tindria el seu origen en una donació de terrenys de Ramon d'Olives a l'esmentada entitat eclesiàstica. Aquest paratge, segons Marià Baig a  La vila de Terrades i la seva antiga notaria:  Església, territori i propietat,  limitava entre el riu Rissec, l'actual carrer Major que en aquella època era un simple camí que portava fins a l'església, unes creus que delimitaven la sagrera de dita parròquia i que seria l'actual carrer Tarongeta (abans dit carrer de la Barrera), i el camí de Boadella a Cistella.

Un treball molt detallat sobre salvetats i hospitals a casa nostra d'Antoni Egea, Salvetats i “hospitals” a l'Empordà medieval, publicat al llibre Miscel·lania en honor de Josep Maria Marquès, ens marca que la primera citació de la Salvetat de Terrades com a nucli habitat data del 1297, i que posteriorment també se l'anomenarà “hospital”, no com a concepte de centre sanitari d'avui dia, ni com a centre assistencial de pobres de l'època, sinó com a sinònim de la mateixa salvetat.

A mitjans del segle XIV, aquest hospital, tindrà universitat pròpia, en tant que disposava d'una mena d'autogovern característic diferenciat del de la vila per resoldre temes concrets que afectaven el conjunt de població que hi habitava. En aquesta època també ens ha quedat constància que dins el perímetre hi havia almenys tres carrers, anomenats de Dalt, del Mig i de Baix, i també una plaça.

Com varem constatar en un altre article a través del carrer de l'Oli, (precisament un dels carrers que devia pertànyer a la Salvetat), la toponímia ens pot aportar dades dels orígens o de com era antigament un cert territori.

almanacdeterrades@gmail.com

Retrospectiva de l'olivera a Terrades.

Oliveres recuperades a Terrades.

A principis d'aquest febrer glaçat i comparat amb el de fa precisament 56 anys, el 1956. Acabada la temporada de collita de les olives i en una campanya marcada pel baix percentatge de rendiment que han tingut els productors enguany, a causa sobretot dels factors climatològics, podem copsar que una icona del nostre municipi com és la cirera, durant molt temps va ésser precedida pel cultiu de la olivera. 

No és res nou que el nostre país com a mediterrani que és, i la nostra comarca en particular, han estat de fa segles productors i comercialitzadors de vinya i olivera. A Terrades pel que marquen les cròniques, la olivera ha estat durant molt temps el conreu més important. Estadísticament, en un període prou recent com són els segles XIX i la primera meitat del XX les referències a tot el que genera aquest tipus de conreu son ben presents i considerables. 

A la primera gran estadística de la província de Girona, l'any 1865, feta pel funcionari de la Diputació Pedro Martinez Quintanilla, “La província de Gerona. Datos estadísitcos. 1865” ja apuntava que dels 434 trulls d'oli declarats a la comarca, en aquella època el partido de Figueras, la majoria s'ubicaven en quatre municipis, un d'ells Terrades. 

Al llarg del segle XX es va anar dibuixant un canvi de tendència, la agricultura tradicional estava patint una sèrie de canvis significatius. La innovació i els nous mètodes productius s´anaven introduint lentament però certificaven cada cop més la pèrdua de rendibilitat en el sector oleícola. 

L'”excusa” perfecta per aquest gir es va donar l´anteriorment esmentat 1956, l'anomenat any de la fred, (recordat al llarg d'aquests anys en èpoques nadalenques a través de les tradicionals quines). Aquell hivern, la fred va ésser tan intensa, que en tres períodes consecutius de glaçades al mes de febrer, va matar moltes de les oliveres que hi havia dins el terme i arreu de la comarca. Un estudi sobre aquest període fet per Pere Gifre Ribas, La gran transformació del paisatge rural empordanès. El terraprim occidental (1950-1980). Tot valorant la incidència del fred de 1956, ens marca que el 95% de la població terradenca subsistia a través del conreu de l'olivera. L'arrencada posterior de moltes de les oliveres que havien estat durant molts anys la base de la economia agrària dels terradencs, va anar generant per una banda l'abandó de certes parcel·les cultivades i cultivables i per altra banda el canvi de tipologia de conreu. 

A partir dels anys 60-70 que es comença a introduir el cirerer en les feixes i planers de cultiu, i fins que hi ha l'autèntica consolidació del mateix, es dona un procés lent que culmina amb la primera edició de la Fira de la Cirera de Terrades l'any 1996 on el producte ja és apreciat dins els circuits comercials comarcals i on s'acabarà de donar l'empenta necessària per acabar sent la imatge iconogràfica popular i simbòlica de Terrades.

El canvi el podem apreciar amb dades de principis del segle actual on s'observa un percentatge de cirerers d'un 21,69% aprox. del total de terres de conreu, incloent cultius herbacis. Si prenem com a referència els cultius llenyosos representa un 66,37% enfront un 23,27% de cultiu d'olivera. És a dir que avui dia el sector de la cirera és més del doble del de la olivera dins el terme municipal de Terrades, quan havíem parlat d'una quasi absoluta dependència de l'altre fa menys de seixanta anys.
Dades en totals d'hectàrees de cultius declarades.

No és estrany encara de trobar restes d'oliveres antigues, moltes d'elles centenàries, totalment absorbides per la massa forestal, passejant per qualsevol dels corriols que trobem en els boscos del municipi. Una altra dada significativa la trobem en la toponímia municipal, és prou indicatiu que dels pocs carrers que conté el nucli urbà, un d'ells faci referència a l'oli. Sens dubte, un vestigi de la importància del mateix producte en èpoques passades.


almanacdeterrades@gmail.com

Aligot Comú

Segur que molta gent s'ha fixat que sovint als pals de la recta de la Virosella hi ha al capdamunt un ocell: és l’aligot comú o en llatí Buteo buteo. De mida força petita, rarament supera el quilo de pes, l'aligot comú és un dels rapinyaires més fàcils d'observar, de coloració bastant variable, en general és fosc amb el pit tacat i sota les ales i cua pot anar de clar fins totalment fosc.

En els hiverns més freds la població augmenta amb exemplars que provenen del centre i nord d’Europa, tenen més possibilitats de sobreviure en latituds més baixes.

La base de la seva alimentació solen ser els petits rosegadors com ratolins, rates i talpons, fet que els fa molt beneficiosos per a l'agricultura evitant que es converteixin en plaga. Per estalviar energia sempre que poden s'alimenten de carronya, per això els trobem en els pals a tocar les carreteres, per aprofitar els petits animals atropellats per els cotxes.

Els aligots que podem veure en aquesta època, en principi són els nidificants, però sempre n'hi ha que no s'arriben a aparellar, és la població que no té un territori concret i els trobem divagant per la zona.

Igual que molts d'altres ocells (bernats pescaires, cigonyes, mussols, òlibes, abellarols ...) hi ha parts de les seves preses que no poden acabar de digerir com el pèl, les plomes, ossos, parts dures d'insectes i que són expulsats per la boca en forma de bola anomenada egagròpila, dissecció de la qual ens pot donar informació sobre la dieta dels aligots. Autor: Berto Minobis